La primera diferència que es nota és que s'acaba la discussió.
Un control parental o una app de límits converteix cada dia en una negociació. Cinc minuts més. Només aquest vídeo. Qui té la contrasenya passa a ser qui diu que no, diverses vegades al dia, i el mòbil es converteix en una cosa que cal guanyar en lloc d'una cosa que es fa servir. Si els límits te'ls poses a tu mateix, la negociació no desapareix, només es muda al teu cap, i és exactament la mateixa negociació.
La segona diferència és que no hi ha botó d'apagada.
Una app de límits es desinstal·la en tres tocs. Un control parental manté sempre un interruptor que algú pot desactivar, i un fill que sap que aquest interruptor existeix preguntarà per ell, cada dia, fins que algú cedeixi. A més, una cerca ràpida retorna guies pas a pas per saltar-se'n la majoria... Balance no és una app a sobre d'Android, és el sistema.
La tercera diferència és que tens accés a totes les apps i webs, no a una llista limitada.
La majoria de productes pensats per a això et donen una llista tancada d'apps aprovades, i allò que no hi és no existeix. Balance fa el contrari. El telèfon ve amb la Google Play Store sencera, tens milions d'apps i webs accessibles, i nosaltres només detectem i bloquegem allò que cal bloquejar.
Aquesta diferència es nota el dia que necessites alguna cosa rara. L'app de l'escola del teu fill, la de l'aparcament, la de la sanitat de la teva comunitat... Ningú l'ha d'aprovar. Ja hi és.
I per sota continua sent un Samsung. Ets dins de la xarxa de servei de Samsung a gairebé tot el món, no dins de la d'una marca petita amb un sol punt de reparació.