Hi ha un gest que s'ha tornat gairebé automàtic.
Estàs en una conversa, sopant amb amics o esperant en algun lloc, i automàticament revises el telèfon sense pensar.
No és perquè hagis de consultar res. Simplement, hi és.
Aquesta petita acció s'ha convertit discretament en un dels hàbits més definitoris del nostre temps. Però de vegades, passa una cosa diferent. De vegades, decideixes no fer-ho.
Deixes el telèfon en una altra habitació. Continues escoltant. Mires la persona que tens al davant i et mantens present.
Aquest moment senzill, però rar, és on comença tot.
L'equilibri comença aquí.